Disposicions de la Llei educativa. Educació inclusiva.


Des del plantejament de la inclusió cada un dels tres documents deixa molt a desitjar però no d'un primer moment sinó en la narració posterior on és fomenta les diferents mesures que s'han de dur a terme.

Es comprèn per defensar la diversitat cultural i els diferents ritmes d'aprenentatge com a punts forts en el desenvolupament de l'educació en cada una de les etapes corresponents, però també pren força l'atenció en les necessitats educatives com a prioritats en els alumnes amb discapacitats, amb dificultats d'aprenentatge, amb inserció a la nova cultura i llenguatge...

En els documents, només el preàmbul té un caràcter inclusiu, ja que deixa molt poc clarificat quines són les mesures que es poden permetre dur a terme la inclusió a maneres de fer, cap al meu punt de vista les incoherències sorgeixen des d'un principi en la definició i justificació de la lleis, en les mesures que les adopten més tard, per exemple, si dius que els centres tenen l'autonomia suficient per generar respostes o cobrir les necessitats dels alumnes que impliquen en els processos d'ensenyament aprenentatge perquè dius desprès que l'única manera de crear recursos és mitjançant el butlletí on poses a l'infant les seves necessitats i propostes de mesura que els hi duràs a terme gràcies a les teves disposicions que si més no, són recursos humans, o un altre dels exemples de les incoherències és perquè dius que l'atenció de cada alumne perquè cada un ha d'aprendre al seu ritme, si desprès dins una classe la ràtio és de 21 i superen la realitat.

L'etapa que més s'adapta a la inclusió és l'educació infantil, on són generalment és fa més inclusió o duen a terme aquesta pràctica educativa, i he volgut agafar les diferències entre aquestes diferents etapes, per començar, és tracta de descobrir l'entorn mitjançant el joc i/o activitats com tallers, racons i projectes, cosa què està molt bé, però desprès quan passam a primària donam prioritats els objectius i competències a assolir que no la metodologia, això sí sempre remarcant què l'avaluació psicopedagògica hi ha de ser i generant mesures o propostes cap a la intervenció, però aquestes no s'especifiquen més que dient que si, ho fas, has d'haver creat uns altres recursos i accions i no han funcionat, desprès de tota la disposició de material i recursos humans, em costa creure que s'ha de fer un ACI perquè l'alumnat en concret i amb el TRACTAMENT adient arribarà assolir les competències.

La veritat estam generant tres quart del mateix del què teníem degut a què no avançam en quant al concepte d'inclusivitat. Cada un dels punts que es tracten van cap al respecte a les persones que presenten alguna dificultat per aprendre però no cap a la condició sine quanum de com s'ha de fer i quines són les perspectives de treball al qual s'ha d'ajustar.

Qualsevol professional de l'educació que tengui un compromís en l'educació i generar processos d'aprenentatge, aquesta llei pot ésser interpretada de moltes maneres, per tant pot ser inclusiu dins el seu marc, però una persona que no té assimilat el nou canvi de mentalitat i que s'acostuma i acomoda al seu lloc de treball, aquesta pot venir interpretada per altres maneres de fer que si més no ens ajuda a què aquest entengui la necessitat de canvi. 

Per jo la mateixa manera de fer i de pensar que altres vegades, simplement el canvi d'estructuració en les competències bàsiques que s'han d'emprar com a model global i d'interacció entre matèries.

Però també s'ha de saber valorar les diferents estructures i organitzacions que es compromet a fer cada centre. Parlam doncs de les instruccions de les diferents etapes de l'educació.

Unes instruccions que ens ajuden a crear un perfil de les escoles de la comunitat educativa de les Balears que repetesc segons el model de preferència pots ser ben utilitzat i mal utilitzat, des de la perspectiva rehabilitadora, disposam de mils recursos humans per cobrir les necessitats de l'infant però no les sabem utilitzar de manera que generem treball col·laboratiu, compromís i en definitiva una bona pràctica educativa mitjançant la reflexió dels membres de la comunitat.

Quan parlam del PAD, en la definició de l'atenció a la diversitat, notam una lleugera diferència quan parla de suports, ells no ho fan de manera d'integrar el suport com una figura ordinària i segura, sinó com una mena de persona que treballa pel tutor i que ajuda als qui ho necessiten, degut a què aquest tutor té unes responsabilitats de 21 alumnes que ha de fer la programació anuals, coordinar ... si es fessen parelles educatives o inclús es baixàs la ràtio segurament els nens aprendrien millor, i no només això, es que s'han de generar projectes per atendre a la diversitat però de manera inclusiva, és a dir per a tots, no només pels qui ho precisen sinó promoure que aquests puguin ser beneficiosos per a tots.

Des del meu punt de vista som tots els que feim escola i aquests tots és la integració de la comunitat en societat, i a partir d'allà és on em de treballar i agafar compromís per a la “nostra petita i futura societat” què és l'escola.

Consider que una Llei ha d'estar integrada per decrets i/o articles que justifiquin cap a una bona acció, cap a l'estat del benestar, si per part de la comunitat educativa i a moments d'ara què és el que es considera com a bo és l'educació inclusiva s'ha de crear diferents marges per a la seva actuació deixant la llibertat d'actuació a cada petita comunitat, barri, ciutat o poble, però amb unes regles generals, no crec que els diferents documents deixin massa clar quin és el punt de vista a seguir i quines és la percepció de canvi.