Les estructures globalitzades de la societat
actual demanen cada vegada més noves aportacions a l’escola, nous reptes que
compliquen la ja complexa realitat de l’entorn educatiu. Es diu de l’escola que
ha de ser integradora, acollidora, i que ha d'incloure a tothom, malgrat les
diferències de tot tipus que puguin presentar els alumnes, causes com les socials, emocionals, o discapacitats motrius i/o cognitives.
A més, ha de fer-ho d'una forma solidaria respecte a les societats no desenvolupades.
A més, ha de fer-ho d'una forma solidaria respecte a les societats no desenvolupades.
Fins al final del vuitanta, es coneix com el moviment
internacional on es lluita en contra de l'Educació Especial, els mateixos
membres professionals i no que estan inclosos dins aquesta tipologia d'Educació
separada del que es considera ordinària, és a dir, dins un món a part.
El primer
moviment apareix a Estats Units “Regular Education Iniciative” on volien
promoure la inclusió dels alumnes amb alguna discapacitat dins les escoles ordinàries.
Es coneix com a la primera defensa d'acollir un únic
sistema educatiu per a tots, lluitant per una reestructuració del mateix
sistema. Aquest moviment declara que tots els alumnes, i sense excepció han
d'estar escolaritzats en les aules regulars i rebre una educació eficaç en les
mateixes. (Arnaiz, 136)
Desprès d'aquest moviment es troba algunes de les altres
aportacions a diferents punts de tot el món (Austràlia, Regne Unit, Nova
Zelanda, Nova Guinea, Nord d'Amèrica i més endavant Espanya), és el moviment
anomenat Inclusió.
El que es tracta és de proposar un nou sistema d'educació
i el nou concepte de necessitats educatives especials i la necessitat d'un
canvi dirigit a reconèixer que les dificultats què poden presentar els alumnes
moltes vegades és produït per una mala organització (Ainscow, Hopkins i altres
2001).
Un dels actes més simbòlics per donar pas al nou concepte
no marcat per l'exclusió sinó per la totalitat de la integració escolar dins
les escoles són;
Convenció dels Drets del nen (Nova York, 1989).
Conferencia Mundial d'Educació per Tots (Tailàndia, 1990)
Conferencia Mundial sobre les Necessitats Educatives Especials
(Salamanca 1994).
Consultiu Internacional per l'Educació per a tots (Senegal 2000).
Anem a contextualitzar, què és el què facilita generar aquesta escola inclusiva:
