Aprenentatge cooperatiu



              L'aprenentatge cooperatiu és una estratègia que promou la participació col·laborativa entre els estudiants amb la finalitat d'aconseguir que els estudiants s’ajudin mútuament per arribar als seus objectius, a més, de proveir-los per cercar suport quan les coses no resulten com esperaven. 

                 Bàsicament és un enfocament instruccional centrat en l’estudiant que empra petits grups de treball que permet als alumnes treballar junts en la consecució de les tasques que el professor assigna per optimitzar o maximitzar el seu propi aprenentatge i el dels altres membres del grup. El professor no és limita a observar el treball dels grups sinó que, a més, supervisa activament el procés de construcció i transformació del coneixement (no directivament), així com les interaccions dels membres dels diferents grups. En la pràctica, ningú ensenya a ningú i ningú s’ensenya sol, sinó que tots ens ensenyen en comunió. 

              L’aprenentatge cooperatiu és un conjunt de mètodes d'instrucció i entrenament així com estratègies per proporcionar el desenvolupament de l’aprenentatge i desenvolupament personal i social. Segons Díaz Barriga (2002) es caracteritza per la igualtat que han de tenir els individus en el procés d'aprenentatge i la mutualitat entesa com la connexió, profunditat i bidireccionalitat que abraça l’experiència, sent aquesta, una variable en funció del nivell de competitivitat existent, la distribució de la responsabilitat, la planificació conjunta i l’intercanvi de rols. Són elements bàsics la interdependència positiva, la interacció, la contribució individual i les habilitats personals i de grup.


Principals diferències entre l’aprenentatge Cooperatiu i l’aprenentatge individual:
APRENENTATGE COOPERATIU
APRENENTATGE INDIVIDUAL
·         S’estableixen metes que són beneficioses per a si mateix i per als demés membres del grup
·         L’equip ha de treballar junt fins que tots els membres del grup hagin entès i completat l’activitat amb èxit
·         Es cerca maximitzar l’aprenentatge individual però al mateix temps l’aprenentatge dels altres
·         Els fracassos són considerats com a fracassos de grup, i no com a limitacions personals en les capacitats d'un estudiant
·         S’avalua el rendiment acadèmic dels participants així com les relacions efectives que s’estableixen entre els integrants
·         No existeix relació entre els objectius que persegueix cada un dels alumnes, les metes són independents entre sí.
·         L’alumne percep que aconseguir els seus objectius depèn de la seva pròpia capacitat i esforç, de la sort i de la dificultat de la tasca.
·         Existeix una motivació extrínseca, amb metes orientades a obtenir una valoració social i recompenses externes.
·         Els alumnes poden desenvolupar una   percepció pessimista de les seves capacitats d'intel·ligència.
·         S’avalua als estudiants en proves basades en els criteris, i cada un d'ells treballa en les seves matèries o texts ignorant els demés
·         La comunicació a classes amb els companys es determinada i moltes vegades castigada
·         Es converteix en un sistema competitiu i autoritari, produint una estratificació social a l’aula


 







Els elements bàsics del treball col·laboratiu són:


Ambient (lliure, obert, estimular la creativitat) 
 Tipus de procés (formal o informal)
 Aportació individual (coneixement, experiència personal...) 
Passes del procés grupal (s’han d'adaptar al desenvolupament del grup) 
Regles (no limiten, sinó que generen creativitat) 
Desenvolupament personal 
Productivitat (lo important és el que aprenen)
 Preocupació (motivació intrínseca)
 Meta comuna
 Sistema de recompenses (grupal i individual)
 Respostes distribuïdes
 Normes clares
 Un sistema de coordinació
 Interdependència positiva 
Interacció
 Contribució individual
 Habilitats personals i de grup
 Autoavaluació de grup




 


Article interessant d'en Cristóbal Suàrez Guerrero