(«BOE» 106, de 4-5-2006.)
La Llei ens diu quina funció té el nostre director de centre, però aquestes són més complexes per representar l'eficiència del dia a dia.
Un vell amic, em va dir un dia, un director d'escola és com un director d'orquestra, sense el seus músics no pot avançar cap a crear un llarg recorregut d'èxits.
Cada músic té el seu instrument que domina, i el director s'encarrega de crear un harmonia produint, a la llarga un so agradable els oïdes del què miren l'espectacle, i el producte final de l'obra creada. Però per arribar en aquesta sintonia, són hores i hores de treball conjunts, hores de sincronitzar temps, de treballar amb l'instrument per aconseguir la nota exacte, en el moment precís i la intensitat adequada.
Un conjunt d'elements que en definitiva es sincronitzin per arribar a un objectiu comú. Si aquesta sincronització no arriba a assolir-se;
El director queda sol, i la música no sona... a una comunitat educativa, la relació interpersonal del director ha de ser fluïda, intentat crear un ambient ric d'aprenentatge entre el personal docent i mirar pel benefici de la comunitat.
Una sola persona que es manifesta no té la suficient força sense un conjunt de manifestants, ells lluiten a favor d'una millora o justícia.
La visió del director és semblant per no dir és. Crear el vincle afectiu i l'afecte traslladat a accions formatives cap a l'alumnat, serà la societat qui posi l'oïda d'aquest espectacle, que dura poques hores per un llarg recorregut d'hores practicades.
